Amb aquesta exposició organitzada pel Museu de Mataró amb el suport de la Diputació de Barcelona (Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies), presentem una visió global i completa del procés que patí el patrimoni artísitc català i tot el seu entorn en el marc de la Guerra Civil.
És un complement ideal per al treball que durant quest any hem fet des de l'Espai Memòries sa l'entorn dels efectes sobre el patrimoni durant la guerra civil a Manresa i que es mostren en l'exposició "La ciutat ferida" i "Aparèixer/Desaparèixer" que es presenten conjuntament.
Llegiu en el pdf adjunt una informació completa de l'exposició i els seus continguts.
Trobareu més informació al web de l'epai memòries. Accediu-hi des de la nostra pàgina d'inici o bé directament: www.espaimemories.cat
(Imatge: façana de l'església del Carme abans de juliol de 1936. Fot. Arxiu Comarcal del Bages. autor Lluís Rubiralta)
El 31 d'octubre a les 20 h. s'inaugurarà aquesta exposició amb què presentem els resultats dels treballs de recerca a l'entorn del patrimoni destruït a Manres adurant la Guerra Civil i que ha ocupat la línia de recerca de l'Espai Memòiries d'aquesta temporada.
La recerca i el guió de l'exposició són de l'Associació Memòria i Història dins del programa de treball de la 2a Temporada de l'ESPAI MEMORIES del Museu Comarcal de Manresa i l'Ajuntament de MAnresa. L'exposició estarà oberta fins el proper 25 de novembre.
Transcribim la presentació que en fan els responsables:
"En el marc de les activitats de la segona temporada de l'Espai Memòries, el proper dimecres 31 d'octubre, a les 8 del vespre, serà inaugurada al Museu Comarcal de Manresa (Via de Sant Ignasi, 40) l'exposició "La ciutat ferida. Manresa, 1936-1937".
El muntatge ofereix una visió de conjunt de la destrucció del patrimoni religiós durant la Guerra Civil a la capital del Bages i de la posterior instrumentalització que el règim franquista féu del record d'aquesta destrucció.
La mostra -que podrà ser visitada fins al dia 25 de novembre- inclourà un recull d'imatges, documents i diferents entrevistes -en àudio i en vídeo- de persones que van ser testimonis d'aquesta destrucció.
És una exposició organitzada de manera conjunta per l'Associació Memòria i Història de Manresa, el Museu Comarcal de Manresa i l'Ajuntament de Manresa.
La ciutat ferida
L’esclat de la guerra civil (1936-39) comportà que afloressin profundes tensions socials, acumulades durant segles. Una de les conseqüències de la nova situació sorgida arran del conflicte fou la destrucció de patrimoni artístic i religiós. Tot i que no era un fenomen nou, va adquirir unes dimensions fins llavors mai vistes. En termes qualitatius i quantitatius, les pèrdues van resultar irreparables.
Com altres ciutats catalanes, Manresa -amb un important patrimoni religiós d’època medieval i barroca- veié com el seu paisatge urbà es transformava en qüestió de mesos, no tan sols com a resultat de l’espontaneïtat del moment, sinó també com a conseqüència d’accions conscients i planificades. La destrucció de set edificis de culte, entre esglésies i convents, fou el balanç més visible, però no pas l’únic, de l’onada anticlerical desfermada durant el conflicte.
El valor del patrimoni artístic com a transmissor de continguts i com a element de la memòria col·lectiva n’explica no només la destrucció de què fou objecte durant la guerra, sinó també l’intent d’apropiació de què fou objecte per part del franquisme, a través d’una política de “reconstrucció” al servei de la ideologia del règim."
L'Associació Memòria i Història té una pàgina web: www.memoria.cat on podeu trobar més informació sobre qüestions a l'etorn de la memòria democràtica, especialment en l'àmbit manresà. També al web de l'espai memòries: www.espaimemories.cat
(imatge: Església de Sant Pere Màrtir durant l'enderroc la tardor de 1936. Fot. Arxiu Comarcal del Bages. autor Lluís Rubiralta)
Dins del projecte Visuals de l'Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de FOTO-ART Manresa, el MCM acull l'exposició de fotografies que els artistes Adelina Putellas, d'una banda i Joan Antoni Closas i Francesc Valcàrcel, d'una altra, han fet sobre els cellers de l'Oller del Mas i del Mas Sant Iscle, de la DO Pla de Bages, respectivament.
Posem tot seguit un breu comentari de cadascun dels dos treballs fotogràfics que, amb 15 fotografies cadascun, reflecteixen l'activitat, l'experiència, dels cellers :
SOMNIS
Adelina Putellas i Jubells (Manresa)
Diuen, segons la mitologia que un dia va ploure una gota de sang, va germinar un arbust de tiges sarmentoses amb circells, una planta necessitada de llum. El seu fruit vermell ens va portar a l'art de beure vi, una de les primeres begudes alcohòliques de la humanitat. Somnio en el temps al veure aquestes vinyes rescatades de lluites, treball i esforç dels nostres avantpassats. Necessito plasmar tota aquesta trajectòria en el temps, per extasiar-nos amb la nova visió que avui ens dóna.
CELLER del MAS SANT ISCLE
Joan Antoni Closes i Masferrer (1942, Manresa )
Cesc Valcarcel i Vilalta (1959, Manresa)
Documentada al 950, el mas de Sant Iscle, contemporani del monestir de Sant Benet de Bages, ens ha donat la possibilitat de començar el treball a l’antiga masia i a l’església, i passar posteriorment a copsar la terra que dóna el fruit, el procés de fermentació, el repòs i l’envelliment del vi al celler i passar, finalment, a la taula. S’aportaran diferents visions artístiques i publicitàries de cada autor, centrades en el celler i el seu entorn.
EL 17 d'abril s'inaugurà la instal·lació de Jesús Galdon que ocuparà l'Espai Memòries, com a projecte artístic per a aquesta 2a. temporada. L'acte el van presidir l'alcalde de Manresa, Sr. Valentí Junyent, i el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, sr. Jordi Palou-Loverdos.
Destruccions i Reconstruccions.La violència contra el patrimoni artístic a rel de la Guerra Civil, és el tema de treball d'aquest curs a l'Espai Memòries. Així la proposta artística es construeix a partir de la interpretació d'un d'aquests fets: La destrucció de l'església del Carme de Manresa, amb el cas del seu altar Major com a paradigmàtic del tractament de l'art, i la posterior reconstrucció de l'edifici en la postguerra.
L'obra de Jesús Galdon reuneix objectes originals conservats, tant del retaule com de l'església, documentació gràfica de l'edifici i de les obres d'art; però també de les persones i els fets tant del juliol - octubre de 1936 com de la reconstrucció en el franquisme. Amb la restitució esquemàtica a mida real de dos cossos d'aquell retaule organitza tres àmbits sobre els quals desplega la seva intervenció. Un gran espai central rememora el retaule com a imatge i com a lloc on noves imatges s'instal·len i li donen continuïtat en el temps per mostrar aquesta presència/absència -renovada, transformada- que és la manifestació de l'art al llarg de la història on es transme, es renova, es transforma...
Les al·lusions als conceptes que habitualment atribuïm al context cultural del barroc són un tercer element que L'artista posa en joc per donar cos a la seva obra.
Més info: sobre l'autor: www.jesusgaldon.com sobre el projecte Espai Memòries: www.espaimemories.cat
(fotografia: detall de la instal·lació a l'Espai Memòries. fot. J. Galdon)
Ocupant unes àrees de magatzem del museu a les quals s'accedeix directament des del Claustre, l'artista Jesús Galdon ens presenta tres intervencions que són el preludi de l'exposició "Aparèixer/Desaprèixer..." que es podrà veure a l'Espai MEmòries a partir del 17 d'abril.
Alhora aquestes tres intervencions incideixen i inauguren el treball de la 2a. temporada de l'Espai Memòries que durant aquest 2012 durà terme activitats i recerques sota el títol global: Destruccions i reconstruccions. La violència contra el patrimoni artístic arran de la Guerra Civil. Llegiu en el document adjunt els textos corresponents a les tres instal·lacions.
