L'ESPAI MEMÒRIES presenta els resultats de la seva primera temporada d'activitats en una exposició que recull el treball dut a terme pels grups de treball "L'HERÈNCIA" i "ARXIU EN PROCÉS".
Es tracta d'una exposició, en tecnologia multimèdia, que recull i presenta els resultats d'aquesta temporada iniciada el setembre de 2010 amb el lema global: PEDAGOGIES DEL SEGLE XX. Com correspon a l'esperit del treball col·laboratiu i del projecte "en procés" l'exposició s'obre a una continuïtat d'actuacions que hi tindran lloc durant la tardor d'aquest any i que suposaran noves aportacions a les recerques i a les creacions fetes fins ara.
ARXIU EN PROCÉS
L'HERÈNCIA
Els pergamins de la Sèquia. Manresa s. XIV
La construcció de la Sèquia durant els anys centrals del segle XIV va ser una obra importantíssima tant des del punt de vista socioeconòmic com de l’enginyeria de la construcció. L’exposició mostra els tres documents escrits sobre pergamí que es van redactar a l’entorn d’aquesta obra: el permís del rei Pere III i la concòrdia amb el bisbe de Vic i la ratificació del Papa d’Avinyó. Les esglésies del Carme i de Sant Miquel foren escenari d’alguns dels episodis més rellevants en l’evolució d’aquesta història. Per això calia tenir-los presents en aquesta mostra amb l’exposició d’alguns objectes contemporanis dels fets. Ja al segle XX, es va configurar a l’entorn de la Sèquia i la seva construcció un dels mites del nostre imaginari manresà: Joan Vilanova va ser-ne l’il•lustrador. Així, completem l’exposició amb els originals dels més de 80 dibuixos que va fer per a l’auca de la Llum.
Exposició: Aula del Museu. 2a. planta
Organitzen: Arxiu Comarcal del Bages Museu Comarcal de Manresa
Dv.i Ds. de 10 a 14 i de 17 a 20 h. Dg i festes: de 10 a 14 h. Altres dies visites concertades
La manca de pluja que des de l’any 1333 es patia a la zona de Manresa, i que es va fer insostenible a partir de l'any 1336 i inicis del 1337, feia que les collites de cereals no fossin suficients per a abastir la ciutat, la qual cosa comportava fams, empobriment i, també com a conseqüència directa, mortaldats i despoblament. La solució que van trobar els consellers de la ciutat va ser la de fer una sèquia que portés aigua del Llobregat fins al terme de Manresa per poder regar camps i horts i, així, poder assegurar les collites, bo i fent que aquestes no depenguessin exclusivament del poc o molt que pogués ploure damunt dels camps. Per a fer-ho, calia el permís del rei -propietari de l’aigua dels rius-, i la seva ajuda econòmica, que es va obtenir l’any 1339 (document 1). El rei donava permís per agafar l’aigua del Llobregat i fer-la passar per on calgués. A més concedia unes importants rebaixes fiscals que havien de permetre a la ciutat, obtenir els recursos econòmics que calia per a la realització de l’ambiciós projecte. Un cop començades les obres, Galceran Sacosta, bisbe de Vic, es va oposar al pas de la sèquia per Sallent, el que va donar lloc a greus discussions i enfrontaments. L’any 1345, amb la mort de Galceran Sacosta, es van iniciar noves converses amb el seu successor, Miquel de Ricomar, que van fructificar en una concòrdia signada per la ciutat i els representants del bisbe i aprovada i confirmada pel mateix bisbe i el rei Pere III (document 2) que permetia continuar les obres sense incidents. Finalment, per donar més validesa a l’acord, es va demanar, i obtenir, la confirmació papal de la concòrdia (document 3). La importància d’aquests documents va fer que, se’n fes còpia al Llibre Verd, llibre de privilegis de la ciutat, i en altres llibres i documents que es conserven al fons de l’Ajuntament de Manresa de l’Arxiu. Aquests tres pergamins contenen uns dels documents més importants per a la història de la ciutat de Manresa i que han tingut un impacte més directe en l'evolució i el desenvolupament econòmic, demogràfic i cultural de la ciutat, atès que gràcies a les concessions i pactes que es troben inscrits es aquests documents es va poder construir la sèquia que des del segle XIV porta l'aigua que de manera ininterrompuda abasteix la ciutat de Manresa i el seu ampli regadiu.
Carteles de les peces que s’exposen:
1339, agost, 23. Barcelona Pere III concedeix permís a la ciutat de Manresa per agafar aigua del Llobregat i fer una sèquia, per on cregui necessari, per dur l'aigua fins a la ciutat. La ciutat es podrà quedar amb tots els drets i rendes de la sèquia i, en els següents 10 anys, només haurà de pagar 5.000 sous en concepte de quèstia i podrà exigir i rebre les imposicions acostumades. Passat aquest termini, la quèstia serà de 12.000 sous. ACBG/ Sèquia. pergamí 1. Copiat a: ACBG/ Ajuntament de Manresa. Llibre I de privilegis, ff. 127r. - 130r. ACBG/ Ajuntament de Manresa. Llibre Verd, ff. 97r. - 98v. ACBG/ Ajuntament de Manresa. Llibre Verd, ff. 37r. - 39r. Publicat a: SARRET i ARBÓS, Joaquim. La cèquia de Manresa. Manresa, 1906, p. 169-174. TORRAS i SERRA, Marc. El Llibre Verd de Manresa (1218-1902). Barcelona: Fundació Noguera, 1996, Llibres de privilegis, núm. 5, p. 108-113. 1345, novembre, 19. Vic Berenguer, abat de Sant Pere de Besalú, com a procurador del bisbe de Vic, i Ramon Saera, com a procurador de la ciutat de Manresa, estableixen, aproven i signen els capítols i condicions de la concòrdia entre el bisbe i la ciutat sobre el pas de la sèquia pel terme de Sallent. Miquel de Ricomar, bisbe de Vic, i el rei Pere III aproven i ratifiquen aquesta concòrdia. ACBG/ Sèquia. pergamí 2. Copiat a: ACBG/ Ajuntament de Manresa. Llibre Verd, ff. 42v. - 49v. ACBG/ Sèquia. pergamí 3 (inclòs dins del text). Publicat a: TORRAS i SERRA, Marc. El Llibre Verd de Manresa (1218-1902). Barcelona: Fundació Noguera, 1996, Llibres de privilegis, núm. 5, p. 127-146
1346, juny, 12. Vilanova d'Avinyó Climent VI, Papa d'Avinyó, confirma els capítols i condicions de la concòrdia entre la ciutat de Manresa i el bisbe de Vic sobre el pas de la sèquia pel terme de Sallent. Inclou el text de la concòrdia. ACBG/ Sèquia. pergamí 3. Copiat a: ACBG/ Ajuntament de Manresa. Llibre Verd, ff. 90v. - 91v. (fragmentari, s'obvia el text del pergamí 2). Publicat a: TORRAS i SERRA, Marc. El Llibre Verd de Manresa (1218-1902). Barcelona: Fundació Noguera, 1996, Llibres de privilegis, núm. 5, p. 146-148
Església del Carme Berenguer de Montagut, el mateix mestre de cases que construïa la Seu i el Pont Nou a la ciutat- es va encarregar de la construcció d’aquesta església lligada al convent de l’orde del Carme a Manresa. La construcció va començar cap el 1322. La narració de la Llum, situa en aquest temple el notable episodi de l’arribada del raig lluminós a través de la rosassa de la façana. L’estiu de 1936, a l’inici de la Guerra Civil, l’església es va enderrocar. Durant aquest enderroc, a les voltes de l’àbsis es van trobar les peces de la ceràmica manresana. Capitells quadrilobulats, procedents de l’antic claustre del convent del Carme (mcm.1641). Fragment d’un capitell amb decoració de figures humanes, procedent del Claustre del convent del Carme (mcm.1651). Aquests capitells, reutilitzats com a materials constructius en la reforma del convent empresa al s- XVIII es varen trobar durant les obres de construcció del nou Alberg. Fragments de ceràmica decorada en verd i manganès (mcm 23) Gerros i Bols amb vernís blanc però sense decoració bicolor que formen part del mateix conjunt de la ceràmica manresana (mcm 2239, 2240, 2241 i 2248) Fotografies: Façana de l’església abans de juliol de 1936 i durant l’enderroc la tardor de 1936.
Església de Sant Miquel Estava al carrer de Sant Miquel, ocupant part de la placeta d’on surt el carrer de Sant Pere. Va ser enderrocada durant la Guerra Civil de 1936 – 39. Ara, en aquest indret, no hi ha cap senyal efectiu de la seva presència. Des del segle X tenim notícia d'aquesta església. Als segles XIII i XIV era el lloc on habitualment feia les seves reunions el Consell de la ciutat. Aquí es prengué l'acord per a la construcció de la Sèquia i, després, s'hi va debatre com resoldre el litigi amb el senyor Bisbe. Àbsis de l'església de Sant Miquel, aquarel•la s. paper, Lluís Torras Farell, 1922 (mcm.673A) Capitell adaptat com a pica beneitera, procedent de l'església de Sant Miquel. Escultura atribuïda a Jordi de Déu (Jordi Joan). Aquest destacat escultor català del darrer terç del s. XIV i primers anys del XV, entre moltes d'altres i importants obres, va ser contractat pel rei Pere el Cerimoniós per a la construcció dels sepulcres reials de Poblet (mcm.4202)
Auca de la Sèquia Després de 600 anys de la seva construcció, la sèquia alimentava la ciutat, l’agricultura i la indústria. I la seva història, variada al llarg dels anys, alimentava també la vida espiritual de la ciutat. Durant el segle XX hom s’hi va acostar amb interès crític per establir-ne les certeses i destriar-ne els elements llegendaris. Al seu entorn hom va construir un dels referents moderns de l’imaginari de la ciutat com a història d’esforç, conflicte i superació. De tenacitat i èxit... Això es va plasmar en l‘auca de la séquia dibuixada per Joan Vilanova i Roset sobre textos escrits per Anselm Albareda i publicada en català a la revista “Bages” a partir de 1953. Joan Vilanova i Roset, 83 dibuixos per a l’auca de la sèquia, tinta s. paper. Entre 1953 i 1959. De la família Vilanova-Lleonart És una obra de consolidació i plenitud d’un estil propi, “el treball gràfic més complet de Joan Vilanova, el més celebrat i el tècnicament més virtuós.(...) Vilanova es supera fent un pas endavant en la narrativitat de cada dibuix i converteix cada vinyeta en una escena... la varietat d’enfocaments, primers plans, plans detall, panoràmiques, etc. aporten una narrativa visual elaboradíssima, d’una alta complexitat i significació, que s’acosta al llenguatge del cinema i de la historieta gràfica.” (Isaac Bosch i Annabel Sardans, Redescobrir Joan Vilanova, Manresa, 2009)
