El 31 d'octubre a les 20 h. s'inaugurarà aquesta exposició amb què presentem els resultats dels treballs de recerca a l'entorn del patrimoni destruït a Manres adurant la Guerra Civil i que ha ocupat la línia de recerca de l'Espai Memòiries d'aquesta temporada.

La recerca i el guió de l'exposició són de l'Associació Memòria i Història dins del programa de treball de la 2a Temporada de l'ESPAI MEMORIES del Museu Comarcal de Manresa i l'Ajuntament de MAnresa. L'exposició estarà oberta fins el proper 25 de novembre.

Transcribim la presentació que en fan els responsables:

"En el marc de les activitats de la segona temporada de l'Espai Memòries, el proper dimecres 31 d'octubre, a les 8 del vespre, serà inaugurada al Museu Comarcal de Manresa (Via de Sant Ignasi, 40) l'exposició "La ciutat ferida. Manresa, 1936-1937".

El muntatge ofereix una visió de conjunt de la destrucció del patrimoni religiós durant la Guerra Civil a la capital del Bages i de la posterior instrumentalització que el règim franquista féu del record d'aquesta destrucció.

La mostra -que podrà ser visitada fins al dia 25 de novembre- inclourà un recull d'imatges, documents i diferents entrevistes -en àudio i en vídeo- de persones que van ser testimonis d'aquesta destrucció.

És una exposició organitzada de manera conjunta per l'Associació Memòria i Història de Manresa, el Museu Comarcal de Manresa i l'Ajuntament de Manresa.

La ciutat ferida

L’esclat de la guerra civil (1936-39) comportà que afloressin profundes tensions socials, acumulades durant segles. Una de les conseqüències de la nova situació sorgida arran del conflicte fou la destrucció de patrimoni artístic i religiós. Tot i que no era un fenomen nou, va adquirir unes dimensions fins llavors mai vistes. En termes qualitatius i quantitatius, les pèrdues van resultar irreparables.

Com altres ciutats catalanes, Manresa -amb un important patrimoni religiós d’època medieval i barroca- veié com el seu paisatge urbà es transformava en qüestió de mesos, no tan sols com a resultat de l’espontaneïtat del moment, sinó també com a conseqüència d’accions conscients i planificades. La destrucció de set edificis de culte, entre esglésies i convents, fou el balanç més visible, però no pas l’únic, de l’onada anticlerical desfermada durant el conflicte.

El valor del patrimoni artístic com a transmissor de continguts i com a element de la memòria col·lectiva n’explica no només la destrucció de què fou objecte durant la guerra, sinó també l’intent d’apropiació de què fou objecte per part del franquisme, a través d’una política de “reconstrucció” al servei de la ideologia del règim."

L'Associació Memòria i Història té una pàgina web: www.memoria.cat on podeu trobar més informació sobre qüestions a l'etorn de la memòria democràtica, especialment en l'àmbit manresà. També al web de l'espai memòries: www.espaimemories.cat

(imatge: Església de Sant Pere Màrtir durant l'enderroc la tardor de 1936. Fot. Arxiu Comarcal del Bages. autor Lluís Rubiralta)