Escena que forma part d’una sèrie de vint quadres dedicats a sant Francesc d’Assís. Representa a sant Francesc menjant amb santa Clara i altres monges i frares. El sant parlà amb tanta bondat i amor de Déu durant el sopar, que davallà sobre els comensals l’abundància de la Gracia Divina, que era tanta que des del poble d’Assís semblava que sortissin flames del convent. A ma dreta de la composició s’observa com la gent del poble corre per apagar aquest foc, d’aparença real. De l’obra destaca el delicat tractament naturalista dels objectes i les viandes representades així com l’expressió i el joc de mirades dels personatges, fets que denoten la destresa tècnica del pintor. Antoni Viladomat és el pintor més important de la primera meitat del segle XVIII a Catalunya. La seva proposta estètica qualla en una societat que recupera el dinamisme social, econòmic i cultural després del sotrac de la Guerra de Successió.
