NAIXEMENT
1945 - Manresa

DEFUNCIÓ
2002 - Manresa

TÈCNIQUES
Dibuix.

BIOGRAFIA
Dibuixant i arqueòleg. Cap al 71 va fer de mestre innovador a l'acadèmia Balmes (que era del seu oncle - senyor Morera). Quan es va tancar la Balmes va fundar una nova escola que batejà com Lacetània, de vida efímera. També cal destacar la seva feina d'animador cultural i impulsor de nombrosos projectes divulgatius. Deixeble del doctor Miquel Tarradell i home de confiança del Dr. Eduard Ripoll i Perelló, director aleshores del Museu Arqueològic de Barcelona. Col·laborador del Dr. Maluquer.  De ben jove es va abocar al treball de camp en arqueologia. En Miquel Cura i la seva esposa Anna M. Ferran van assumir el repte d'iniciar l'excavació del poblat ibèric del Cogulló a Sallent, amb l'ajuda de diversos afeccionats locals, Vicenç  Baldellou i Francesc Gusi, entre d'altres, entre el 1967 i el 1969. Professionalment dedicat a l'ensenyament, encara que ha cursat estudis d'Arqueologia. Membre del Consell del Patrimoni Historicoartístic de Manresa. Organitzador el 1974 dels Col·loquis Internacionals d'Arqueologia a Puigcerdà des del 1974, on per primera vegada el català esdevingué idioma oficial i científic d'un congrés. Membre fundador de la Societat Catalana d'Antropologia, de l'Institut d'Estudis Ceretans, del Centre d'Estudis del Bages i va participar en la gestació de Regió7. Polític. Ha publicat notables treballs d'arqueologia catalana i també local i comarcal; entre les més destacades el jaciment iberoromà de la Costa de la Vila, va revisar materials d'altres punts coneguts com el Puigcardener de Manresa, Boades (Castellgalí), va excavar a Viladordis (Manresa), etc. Cal esmentar les conclusions de l'excavació al poblat del Cogulló en diversos treballs, el dolmen de can Marquet, i el corpus dels Sepulcres megalítics de la Catalunya central. Va participar activament en la reobertura l'any 1977 del Museu Comarcal de Manresa, i actuà d'alguna manera com a conservador oficial de la seva secció arqueològica. Tota aquesta feina d'investigació s'estroncà el 1980 arran del seu exili amb motiu de la seva participació a la caserna de Berga.  Retornat l'any 1986, continuà la seva feina, tot i que ja es va començar a desvincular definitivament del Bages. La seva darrera intervenció (1987) va ser al jaciment de Can Ramon (Santpedor), on, juntament amb Eduard Sánchez, va dirigir l'excavació d'urgència d'un assentament ibèric. Després va ser tècnic del conegut poblat pre-romà del Molí d'Espígol de Tornabous, a l'Urgell, i va fer la tesi doctoral sobre aquest jaciment a la Universitat de Barcelona. Darrerament es trobava treballant en terres del País Valencià, al servei de la Diputació de Castelló. Autor de nombroses anàlisis teòriques en l'àmbit de Catalunya sobre el neolític i l'edat del bronze, i d'una trentena de treballs editats.

EXPOSICIONS
Exposicions col·lectives.

BIBLIOGRAFIA
Art a Manresa (segles XIX i XX). Regió7 (24-3-2002, escrit d'Antoni Daura Jorba), Regió7 (5-7-2002, Josep Padró (professor de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Ceretans). Regió7, 27-3-2002 (Robert Ara, de Sant Fruitós de Bages).