NAIXEMENT
1893 - Tàrrega

DEFUNCIÓ
1967 - Manresa (Bages)

TÈCNIQUES
Pintura

BIOGRAFIA
Pintor, dibuixant i professor d'art. Quan només tenia dos anys la família es trasllada a Manresa. El 1906 deixa els estudis per passar a treballar amb el pintor i decorador manresà Francesc Morell, realitzant alguns treballs decoratius al monestir de Montserrat. La dècada 1912-1922 la passarà a Barcelona. El primer any cursa estudis de dibuix a l'Escola d'Arts i Oficis  i Belles Arts, al mateix temps treballa al taller de pintura Can Vilaró. Assisteix al "Niu Artístic" (1920-1922). Se sap que durant l'època barcelonina seguí estudis de dibuix i color a l'Acadèmia Arts durant cinc anys, classes amb el mestre Gilabert i fou alumne de Francesc Galí. Freqüentà Els Quatre Gats i els seus viatges i estances a París són atribuïdes a aquest temps. El 1923 torna a Manresa i el 24 d'octubre del 1923 és nomenat professor de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis, càrrec del qual serà separat en acabar la guerra el 13 de febrer de 1940. Creà el 1933 l'escola manresana de pintura, cosa per la qual se l'ha considerat el pare de la pintura manresana actua. Van ser deixebles seus: Millan, Planell,  Sala, Salisi, Venanci Vers, Vila Closes, Vilaró, Argelich i altres… Participa de la junta del Cercle Artístic (1936) i molt activament en l'Acadèmia del Un, creada per aquesta entitat. Pren part en el Gremi de Sant Lluch, integrat per artistes i metges (1940). Estudis a Llotja (Barcelona). Precursor a Manresa dels nous estils de l'impressionisme, del cubisme i simbolisme. Estades a París. Pertanyia al grup Art Nou, format per BON i Vilaró. Obres a Manresa: "La del manojo de rosas", maternitats, retrats, figura, paisatge, composició. Va decorar els grans plafons murals de La Gàbia, el popular cafè del Passeig que fa temps ha desaparegut, i el singular panteó de la família Espinalt Vendrell al cementiri de Manresa. Va ser professor de l'Escola d'Arts i Oficis fins al 1939. La trajectòria artística de Basiana va des de la introducció en la pintura manresana de l'impressionisme en la versió ja cézanniana, a partir de la qual treballà el cubisme i el futurisme fins a l'abstracció, passant per la figuració surreal d'empenta mironiana. Ha emprat sovint els collages a partir de cordes, fils i trossos de llautó. Tota aquesta evolució és ja consumada cap al 1956, seguint en les perspectives de l'abstracció. (Biografia de Pilar Parcerisas). Se sap que per encàrrec de l'Ajuntament de Berga va pintar les maces de la Patum de Berga. Es va casar amb Assumpció Trapé a la Seu el dia 2-6-1952 (l'any no se sap segur). Manresa li ha dedicat un carrer al barri de la Plaça Catalunya i potser a Tàrrega en tingui un altre (s'hauria de confirmar). Va ser separat de servei el 12-3-1939 per un expedient politicosocial. Jubilat el 15-4-1959 amb 1900 pessetes anuals. Els seus pares eren Pablo d'Igualada i Carmen de Tàrrega. Avis paterns: Pablo Basiana de Santa Coloma de Queralt i Maria Torres de Santa Maria del Camí. Avis materns: Evaristo Arbiell, de Tàrrega, i Carmen Cabané de Granyena.    

EXPOSICIONS
1a exposició individual a les Galeries Dalmau (galerista manresà) de Barcelona el 1927. Exposició al Saló Primavera (Barcelona 1932) i al 1r Saló d'Independents (Barcelona 1936). Exposició individual a la Galeria Ciutat de Manresa el 1949 i el 1950. Exposicions col·lectives: Exposició de Primavera Saló de Barcelona el 1932, Exposició Col·lectiva d'Artistes Manresans galeria d'Art Catalònia 1933, Exposició Penya Art (Granja Costa) a Manresa el 1934, 1r Saló d'Independents 1936, Exposició de Tardor Manresa (1937), XXXIV Exposició d'Artistes Manresans (Manresa, 1963) i XIII Saló de Tardor (Manresa, 1965). Exposició homenatge a Manresa (1966 - Cercle) i també a Tàrrega. Exposició pòstuma "In memoriam" (Xipell, 1968). Exposició d'homenatge a la sala Plana de l'Om del 2 al 25 d'abril de 1993.

PREMIS
L'any 1966 el Cercle Artístic de Manresa li va fer una exposició homenatge. La sala d'art Xipell l'any 1968 en va fer una exposició pòstuma "In memoriam". Homenatge d'Art Viu (1966)

BIBLIOGRAFIA
Art a Manresa (Segles XIX i XX) (quadres i mural del cementiri). Diccionari Ràfols. Llibre "Basiana, mestre de pintors" (?). Articles referits a ell o a la seva obra: "Evarist Basiana", per Josep M. Niubó a "El Dia" (13-4-1934); "Basiana 300 años después", per Joan Vilaró, a la revista Bages (agost de 1956); "Basiana cierra su taller", per Joan Vilaró, a la revista Bages (abril-maig de 1960);