ࡱ> ceb'`:bjbjLULU0\.?.?2\\\\\\\pTl,p90///////$2hO5P/\  /\\/$p%p%p% Z\\/p% /p%p%V .@\\. qHHi("J. j/4/<90V.x5$5.5\.:p%ck//Z%90 pppd Dpppppp\\\\\\ LEspai Memries inaugura dimarts lexposici Aparixer/desaparixer de lartista Jess Galdn Lartista barcelon fa una interpretaci del retaule del Carme, destrut lany 1936 en els primers moments de la Guerra Civil, en el marc de la segona temporada de lEspai Memries, al Museu Comarcal de Manresa. El proper dimarts 17 dabril, a les vuit del vespre, a lEspai Memries del Museu Comarcal de Manresa sinaugurar lexposici APARIXER / DESAPARIXER (Lumen luxit in hoc habitaculo, 1345 - 2012), de lartista Jess Galdn, on lautor posa en dileg la seva reflexi contempornia amb els testimonis materials originals de lesglsia gtica del Carme i el seu retaule barroc, destruts a linici de la Guerra Civil. Lexposici, que es podr visitar fins el 25 de novembre, semmarca dins leix conductor de la segona temporada de lEspai Memries que tracta de la destrucci del patrimoni artstic en el context de la Guerra Civil i el seu tractament en poca franquista. Amb la mirada artstica, Jess Galdn fa reflexionar sobre diversos aspectes entorn de lart, del patrimoni i de la idea de continutat cultural i comunitria que lart teixeix entre les persones i les generacions. Lacte dinauguraci comptar amb la presncia de lalcalde de Manresa, Valent Junyent; el director del Memorial Democrtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Palou; el regidor de Cultura, Joan Calmet; el director del Museu Comarcal de Manresa, Francesc Vil; i el mateix autor del projecte artstic, Jess Galdn. Lexposici APARIXER / DESAPARIXER (Lumen luxit in hoc habitaculo, 1345 - 2012), de lartista Jess Galdn Lexposici Aparixer-desaparixer tracta sobre la desaparici del patrimoni arrel dels conflictes, i en concret, sobre els fets succets a Manresa amb lesclat de la guerra civil de 1936 - 39. Consta de dues intervencions: a lespai memries i als magatzems del Museu Comarcal de Manresa, on lartista Jess Galdn ha desenvolupat dos projectes artstics que, juntament amb les restes materials originals duna de les esglsies destrudes, ens fa reflexionar sobre diversos aspectes entorn de la fragilitat de lart i del patrimoni, i de la necessitat de lart com a eina de la nostra continutat cultural i individual. Les dues intervencions en dos mbits del museu: - L'Espai memries, de 400 m2 y 7 metres dalria, amb la gran installaci "Aparixer-desaparixer": Estructura de fusta, 6 pintures, 8 planxes d'acer mirall, tela de pintura, 8 gravats i elements originals del retaule barroc del Carme. Les estructures de fusta on es sostenen les obres amiden: 1180x670x180 cm. i 1180x640x170 cm. aprox. L'exposici consta duna primera part introductria, on hi ha un recull de documentaci al voltant de l'esglsia del Carme i de les pintures de Pere Cuquet per al retaule de laltar Major daquesta esglsia. Sn fotografies, plnols i documents originals que ens expliquen parts de la seva histria, dels esdeveniments de la destrucci i de la seva reconstrucci, aix com del procs de preservaci del que va quedar. Ocupant el gran espai central de la sala s'erigeix la installaci "Apareixer/desapareixer" que planteja una reconstrucci esquemtica del retaule a la seva mida original, talment com una bastida, partida en dues parts i posades luna enfront de l'altre. Dins daquesta estructura, Galdn reinterpreta les pintures i imatges que ocupaven en lobra original: sis teles detallen fragments de les pintures originals, ampliats, on la pintura brolla de les parts desaparegudes. Les vuit forncules que acolliren les policromies dels sants, desaparegudes, ara prenen forma amb un mirall d'acer polit, negat per les gratades figures annimes dels treballadors que van participar en l'enderrocament. Entre ambdues estructures, als costats laterals shi exposen les restes originals d'aquesta gran pintura caiguda. No estan tractades museogrficament, sin com a restes preservades i presentades de forma directa, sense intermediaci. Quasi totes elles son indites: no han estat presentades en pblic des que van ser arrancades el 1936. Finalment, al fons de l'espai, darrera d'aquest espai central, hi ha els 8 gravats resultat de la estampaci nica dels acers gratats i una petita fotografia del retaule original. Son el darrer reflex d'un gran mirall, darrer testimoni de la historia duna pintura. - Un segon mbit, situat als magatzems de les peces de pedra del fons del museu, amb la intervenci artstica Anunciaci: Estructura de fusta, tela de pintura i restes originals d'arquitectures efmeres d'un arc commemoratiu franquista. / 500x460 x100 cm. Lestructura de fusta, com una mena de tanca publicitria, serveix com a suport per a penjar restes d'uns texts conservats d'un arc triomfal efmer, que possiblement va ser construt per a la commemoraci de la victria franquista. Un filacteri realitzat amb tela de pintura, blanca, que no diu res, envolta aquesta nova arquitectura commemorativa, negant i mostrant parcialment les restes d'aquell missatge, al mig d'un espai que emmagatzema les restes de smbols que son pedres, o a l'inrevs. Dades histriques de referncia El primer ter del segle XIV sinicia la construcci de lesglsia del convent del Carme de Manresa, destil gtic. El mestre dobres encarregat daquesta construcci va ser Berenguer de Montagut, que a Manresa treball tamb a lobra de la Seu i del Pont Nou i a Barcelona constru lesglsia de Santa Maria del Mar, paradigmes del gtic catal. Durant el segle XVII es constru l'Altar Major, de grans proporcions i que dominava linterior de lesglsia. Molts artistes van treballar-hi: des dels fusters Malet, els escultors Generes o Pedro Fernndez. El pintor barcelon Pere Cuquet va pintar-ne les grans teles pels volts de 1650. Obra barroca al seu acabament per comenada encara amb un gust de renaixement molt tard. El 1936, en esclatar la Guerra Civil espanyola desprs de la sublevaci militar contra la Repblica, lesglsia del Carme va ser objecte dun dels atacs contra els smbols i les propietats catliques que es van produir arreu de Catalunya i que afectaren intensament la ciutat. Lesglsia del Carme, junt amb altres sis esglsies locals, va ser enderrocada completament i sistemticament en el marc dels treballs programats per a les brigades de treballadors en atur. El retaule major havia estat desmuntat per protegir-lo abans de lenderroc i algunes parts es van poder conservar en lespai de reserva i protecci habilitat a La Cova entre el 1936 i el 1940. Algunes de les pedres de les parets, pilars, o finestrals de lesglsia tamb es van conservar en aquest magatzem. Part dels treballadors daquesta brigada marxen al front, i els enderrocaments es paralitzen. Finalitzat el conflicte, lesglsia del Carme es va reconstruir de nou, amb material contemporani, sobre la lnia de fonaments original. El 1941 es constitu de nou el museu municipal aleshores amb el nom de Museo de Manresa. Alguns dels bns que shavien pogut salvar durant els anys de la guerra shi exposaven. Altres van retornar als seus llocs de procedncia. Altres, molts , van continuar ocupant les reserves del museu que a partir daleshores es va traslladar a ledifici de lAntic Collegi de Sant Ignasi, on continua actualment. El dest d'aquells treballadors de la brigada, com el de la majoria del patrimoni desaparegut, ha quedat sepultat en el temps. La segona temporada de lEspai Memries Aquesta exposici es presenta dins de la temporada 2011- 2012 de l'Espai Memries del Museu Comarcal de Manresa que, amb el ttol: Destruccions i Reconstruccions: La violncia contra el patrimoni artstic a Manresa arran de la Guerra Civil, vol reflexionar sobre el concepte dobra dart i de patrimoni cultural a partir de la consideraci que rep en funci dels moments histrics que en determinen la trajectria: la prpia creaci, la prdua de valor, la destrucci, la conservaci o restauraci o finalment loblit. En definitiva, tamb vol fer una reflexi sobre uns anys cabdals en la construcci del museu i les seves colleccions. Tot aix en el marc de la Guerra Civil i del primer franquisme, quan es van destruir nombroses obres dart religis i es van enderrocar moltes esglsies, algunes de les quals van ser reconstrudes posteriorment com a smbol del rgim. El passat 24 de febrer es va iniciar lactivitat pblica daquesta segona temporada amb la inauguraci de la installaci Anunciaci als magatzems delements lapidaris del museu. Lexposici "Aparixer-desaparixer" que ara sinaugura romandr oberta fins al novembre daquest 2012 i en el seu marc sacollir tota la programaci que es realitzar a lentorn del tema de treball daquesta segona temporada. Recerca histrica i participaci: properes activitats Parallelament a la intervenci i reflexi artstica, la segona temporada contempla el desenvolupament de la recerca histrica i la recollida de testimonis, aix com un programa daccions de participaci i difusi adreades al pblic en general. Aquesta recerca i les accions de difusi seran dutes a terme per lAssociaci Memria i Histria de Manresa. La recerca vol abordar el fets que succeren a Manresa durant la guerra civil, amb la destrucci desglsies i la seva posterior restauraci, en tant que pilar simblic fonamental del nou rgim, per part del franquisme, amb la finalitat daprofundir en el context especfic manres per, alhora, prendre conscincia que la iconoclstia s un fenomen universal ben antic que abraa tots els colors poltics. Al llarg de la temporada, es realitzaran tot un seguit dactivitats, com ara rutes per la ciutat, conferncies o tallers de memria, que ens permetran conixer una mica ms la histria de Manresa i, a la vegada, reflexionar sobre la instrumentalitzaci de lart en la lluita pel poder. Durant el mes de maig es participar en el programa 12 per al 2012 de foment de lenvelliment actiu, amb accions de recuperaci de la memria histrica amb especial protagonisme de la gent gran i de les relacions intergeneracionals. Com a moment inicial daquesta programaci cal esmentar la lectura dramatitzada de textos sobre aquests fets que es dur terme el dia 27 dabril. Divendres 27 d'abril, a les 20:00 h Espai Memries, Museu Comarcal de Manresa "1936: Quan a Manresa s'enderrocaven les esglsies", Lectura dramatitzada de textos a favor i en contra de la destrucci d'esglsies durant la Guerra Civil, a crrec del Grup de Teatre Els Carlins amb la direcci de Fina Tpias. Els textos, seleccionats per part de l'Associaci Memria i Histria de Manresa, illustren el clima social i poltic que va precedir i va acompanyar la destrucci del patrimoni religis principalment a Manresa (on van ser demolides un total de set esglsies), per tamb amb referncies a Catalunya i a la resta de l'Estat. La tria -que aborda episodis rellevants com l'intent de demolici de la Seu i la reacci ciutadana que va impedir-ho- tamb reflecteix l's propagandstic que el rgim franquista va fer de la recuperaci d'alguns dels elements prviament destruts. LEspai Memries, un projecte singular del Museu Comarcal de Manresa L'Espai Memries s un projecte per a la recuperaci de la memria i el coneixement de la histria del segle XX a Manresa, que incorpora la creaci artstica contempornia com a element diferencial en el procs de recerca i reflexi. Neix amb la voluntat de generar un marc innovador i interdisiciplinari per a la producci cultural, amb el qual es fomenta la implicaci i el protagonisme de la ciutadania en processos de recerca compartits i crtics. LEspai Memries sintegra de ple en el projecte del Museu Comarcal de Manresa i forma part del seu discurs expositiu: s la sala on es reflexiona sobre el segle XX de la ciutat i del pas a travs de la histria i de lart i a partir duna important vocaci participativa. s una iniciativa del Museu Comarcal de Manresa i forma part de la xarxa d'Espais de Memria del Memorial Democrtic de la Generalitat de Catalunya. Organitzen: Ajuntament de Manresa, Museu Comarcal de Manresa, Amb la collaboraci de: Associaci Memria i Histria de Manresa, Arxiu Comarcal del Bages, Arxiu Parroquial del Carme de Manresa, Grup de Teatre Els Carlins, Biblioteca el Casino de Manresa i Regi 7 / TV Manresa. Amb el suport de : Memorial Democrtic / Departament de Governaci i Relacions Institucionals; Diputaci de Barcelona ; Generalitat de Catalunya; Associaci per al Museu Comarcal de Manresa. Adrea: Museu Comarcal de Manresa Via Sant Ignasi, 36- 40. 08241 Manresa Tel/Fax: 93 874 11 55 Horaris: Divendres i dissabtes: de 10 a 14 i de 17 a 20h. Diumenges i festius: de 10 a 14h. Altres dies visites concertades Per a ms informaci, podeu adrear-vos a: www.espaimemories.cat.  HYPERLINK "mailto:espaimemories@ajmanresa.cat" espaimemories@ajmanresa.cat. .4:EJ_`blv4 5 6 7 B k |ubOb<$h3h]t0JCJOJQJ^JaJ%h3h<B*CJOJQJaJph%h3hf_B*CJOJQJaJph h{hjh3h6OJQJh3h56OJQJh3h<6OJQJh3hj6OJQJ"h3hCy5CJ OJQJ\aJ he5CJ OJQJ\aJ h+*5CJ OJQJ\aJ "h3h<5CJ OJQJ\aJ "h3h*?*u*v*++r-s-..}/~/0060`0O$ & F*$1$Eƀ9ka$gd3 $7$8$H$a$gd3$a$gd3<*?*u*+++++++,M,R,,,r-s-..F/|/~/05060`001)181C1ttZ2h3hN5CJKHOJPJQJ\aJnHtH,h3hNCJKHOJPJQJaJnHtH/h3hN5CJKHOJPJQJaJnHtHh3hDRCJOJQJaJ h3hN0JCJOJQJaJh3h{CJOJQJaJh3h{CJOJQJaJh3hN5CJOJQJaJh3hNCJOJQJaJ`003333356697y7z7R8S899959N9\9r9s9|9999 $7$8$H$a$gd3 $*$1$a$gd3$a$gd3C1D1i1u1133333334455ϸϸ}hUEU2%h3h{B*CJOJQJaJphh+*B*CJOJQJaJph%h3hB*CJOJQJaJph(h+*hB*CJOJQJ\aJph+h3hN5B*CJOJQJ\aJph+h3h5B*CJOJQJ\aJphh3hNCJOJQJaJ,h3hNCJKHOJPJQJaJnHtH,h3h{CJKHOJPJQJaJnHtH2h3h{5CJKHOJPJQJ\aJnHtH555555666668797:7D7z777777<8P8Q8R8S8V8e8888ϱϐϐπsaQh3hU2CJOJQJ\aJ"h3hU25CJOJQJ\aJhp%CJOJQJ\aJh3hCJOJQJ\aJh3hU2CJOJQJaJ"h3hN5CJOJQJ\aJh3h{CJOJQJaJh3hNCJOJQJaJh3hCJOJQJaJh+*hCJOJQJ\aJ"h3h5CJOJQJ\aJ8999r9s9z992:3:4:G:b:d:e:f::::::::ôônbSDh3h]tCJOJQJaJh3hCyCJOJQJaJhCJOJQJaJ h~hp%0JCJOJQJaJ+jh~hp%CJOJQJUaJh3hp%CJOJQJaJjhp%CJOJQJUaJh3hNCJOJQJaJh3hCJOJQJaJ"h3h5CJOJQJ\aJhp%hCJOJQJ\aJhp%CJOJQJaJ99:3::::::::$a$gd3 $7$8$H$a$gd3 .:pL|. A!"#$%  DyK espaimemories@ajmanresa.catyK ^mailto:espaimemories@ajmanresa.catyX;H,]ą'cN@N LNormal*$1$ CJKHPJ_HaJmHsHtHhA@h (Tipus de lletra per defecte del pargrafRiR  Taula normal4 l4a 2k2 Sense llista2O2 ]tA1B*CJ^JaJphe@ ]tHTML amb format previ= 2( Px 4 #\'*.25@9*$1$ CJKHOJPJQJ^JaJtH"O" Cytext20U@!0 p%Enlla >*B*phL2L WdText de globusCJOJQJ^JaJ2\ab67de  [ \     *+ lm  67 W!X!=">"?"u"v"##r%s%&&}'~'((6(`((+++++-..9/y/z/R0S011151N1\1r1s1|1111123222222220@00000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000 00000000000000000000000000000000000000b67e  \   +m  7 W!X!?"u"s%&}'(++++-..9/z/R0S011111232222220:<006003007006@00000000 00000000 0 !s0 00000000,0'00"2D0,0000000000 80000000000$00#00!@00000@000 00000%0&p#0%00000000000000000D000000000000000 ~ %<*C158:!"#%&(*+,W)`09:$')-: 32e222X8@0(  B S  ?"Y #Yl$Y,%Y &Y'Y(Y\)Y4 *Y+Y8w,Y,r-YW.Y/YĿ0Ytp1Y1w2Y w3Y$4Yl 5Y 6Y,7Yr5 ' \x&(*/1112     C$ / )h&&(**/1112 >*urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags PersonNameC*urn:schemas-microsoft-com:office:smarttagsmetricconverter l+ 10 a17 a2012 400 m27 metresLa Covala Generalitat la Guerrala Guerra Civilla Guerra Civil. la Repblicala Seu ProductID                      Z`Y^#(0:]crU k D M N Z  " # / =MGL?De!{!i'{'=)C)**,,2123222`b57ce  Z \   )+ km 57 V!X!<"?"t"v"##q%s%&&|'~'((5(6(_(`(((++++--..8/:/x/z/Q0S011114151M1N1[1\1q1s1{1|111111122223222IJkkmm9/9/1122121222223222vJеS1-`+6LR4tF&h^`OJQJo(hHh^`OJQJ^Jo(hHohpp^p`OJQJo(hHh@ @ ^@ `OJQJo(hHh^`OJQJ^Jo(hHoh^`OJQJo(hHh^`OJQJo(hHh^`OJQJ^Jo(hHohPP^P`OJQJo(hH^`5OJPJQJ^Jo(-^`OJQJ^Jo(hHopp^p`OJQJo(hH@ @ ^@ `OJQJo(hH^`OJQJ^Jo(hHo^`OJQJo(hH^`OJQJo(hH^`OJQJ^Jo(hHoPP^P`OJQJo(hHh^`OJQJo(hHh^`OJQJ^Jo(hHohpp^p`OJQJo(hHh@ @ ^@ `OJQJo(hHh^`OJQJ^Jo(hHoh^`OJQJo(hHh^`OJQJo(hHh^`OJQJ^Jo(hHohPP^P`OJQJo(hHvJR4t1-`+&! , xU{<p%+*,U233)Cf_anj$.i@>$.i*՜.+,D՜.+,4 hp|  [q2' Opci B Ttol 8@ _PID_HLINKSAJ#mailto:espaimemories@ajmanresa.cat'  !"#$%&'()*+,-.012345689:;<=>?@ABCDEFGHIJKLMNOPQSTUVWXY[\]^_`adRoot Entry FYHifData /1Table75WordDocument0\SummaryInformation(RDocumentSummaryInformation8ZCompObju  F#Document del Microsoft Office Word MSWordDocWord.Document.89q